http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig http://u1.ipernity.com/p/EA/F7/63466/userphoto.jpg?1220110228 http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig Benvingudes i benvinguts A rel de que una bona part de la comunitat esperantista internàutica ha optat per Ipernity, a aquest bloc hi trasllado tot el que tenia escampat per in internet a pàgines web i a a altres blocs en català. El que tinc en esperanto ho he passat a el meu bloc esperantista. Del 1997 al 1999 vaig realitzar estudis d'humanitats a la UOC i aniré penjant els treballs que vaigi recuperant. El 27 d'agost de 2008, començo a copiar tots els articles, cartes al director i altres comunicats que m'ha publicat el Diari de Vilanova (www.diaridevilanova.cat - hemeroteca). Pàgina web: Mapa conceptual de l'Entorn més immediat Mon, 21 Dec 2009 01:41:29 +0000 Mon, 21 Dec 2009 01:41:29 +0000 http://www.ipernity.com http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/212470 tag:ipernity.com,2009-12-15,post-212470 Tue, 15 Dec 2009 18:56:09 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>On hem anat a parar!!!</p><br /> <p><span><font size="2" color="#000000" face="Arial, Helvetica, sans-serif"> <b> <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/"><span style="font-size:medium;">Historia de dos reyes</span></a></b></font></span><span style="font-size:medium;"><span><font color="#666666" face="Times New Roman, Times, serif"> <br /><br /> | <em>Ken Loach · Paul Laverty · · · · </em></font></span></span></p></div> Aminatou Haidar, <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>On hem anat a parar!!!</p><br /> <p><span><font size="2" color="#000000" face="Arial, Helvetica, sans-serif"> <b> <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/"><span style="font-size:medium;">Historia de dos reyes</span></a></b></font></span><span style="font-size:medium;"><span><font color="#666666" face="Times New Roman, Times, serif"> <br /><br /> | <em>Ken Loach · Paul Laverty · · · · </em></font></span></span></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/209557 tag:ipernity.com,2009-12-14,post-209557 Mon, 14 Dec 2009 23:38:26 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Us contaré una història si més no curiosa... Es tracta de la història de una flauta, petitona, xicarrona, però amb molta trempera, acompanyada, molt ben acompanyada, d'un parell de ... picarols, si si, picarols, ... cascavells, dels que sonen.</p><br /> <p>Els picarols, no es penseu pas que són coses vulgars i banals. De cap de les maneres. Els arqueòlegs han trobat picarols en excavacions a l'Anglaterra del temps de l'Imperi Romà. Picarols d'or o de plata, cròtals, que es posaven en els cavalls de guerra dels cavallers medievals per a lluir i com a símbol de riquesa. Els picarols es creia que portaven bona sort i protegien del mal i de la malaltia; portaven riquesa o una altra mena de bona fortuna, però el seu ús pràctic, real, era el de botzina o clàxon. Els trineus són més difícils d'aturar que els carros, i en alguns llocs les lleis manaven que tots els trineus tinguessin picarols. Aquestes lleis són encara vigents en alguns llocs al Canadà.</p><br /> <p>Durant els primers anys 1800 (fa 200 anys) es va crear a East Hampton, Connecticut, a 2 hores des de NY, en cotxe, una pròspera indústria de picarols per als trineus. Els picarols produïts allí es venien per tots els EEUU d'Amèrica del nord i eren molt populars al Nord-Est. A Medford de Massachusetts, a prop de Boston, a 4 hores de NY en cotxe, les curses de trineus eren una diversió popular d'hivern. L'espectacle de picarols que dringaven i cavalls que s'esforçaven per a aconseguir velocitat sobre la neu engrescava vivament els espectadors i a vegades els apostadors. També van engrescar i inspirar un visitant de Savannah, Georgia, James Pierpont (1822-1893), que va escriure la cançó que coneixem com "Jingle Bells"; en català, “La canço del trineu”, encara que ell l'anomenà "One Horse Open Sleigh", "Un trineu obert de cavall", un descapotable, vaja.</p><br /> <p>Savannah és més al sud, amb unes platges precioses i molt lluny de NY i encara més de Medford i per tant segur que a l'any 1850 no hi va anar ni en cotxe ni en avió. No sé si les 9.000 milles de via fèrria que el 1850 ja havien construït passaven per cap de les dues ciutats esmentades. El més probable és que les més de 1000 milles, que va haver de recórrer, les fes en diligència, això sí, amb el cavall ben ornamentat amb picarols.</p><br /> <p>La història diu que va escriure la cançó al començament de la dècada del 1850, i li va donar un esperit jove d'alegria amb una insinuació d'amor jove. Temps després, a Savannah, va ser director d'una coral d'una església que van cantar la cançó en un programa per a la joventut el 1857.</p><br /> <p>Pierpont deia que la cançó estava pensada per a un programa d'Acció de gràcies en una església de Savannah, Georgia on hi era organista. El dia d'Acció de gràcies és la festivitat anual per agrair (tradicionalment a Déu) la collita de la temporada. Als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre. Per tant res a veure amb el Nadal. Però la cançó va tenir tanta acceptació que es va cantar una altra vegada per Nadal i des de llavors es va convertir en una de les Nadales més populars.</p><br /> <p>Em podeu demanar, a què ve aquesta història? Resulta que a l'escola d'Àger hi ha nenes i nens que a casa seva parlen altres llengües, qui ho havia de dir, que les oficials del país, a saber, i per rigorós ordre alfabètic, l'alemany, el neerlandès i el romanès, curiosament, en aquest cas, aquest ordre coincideix amb algun altre ordre; l'econòmic, potser?. Sensibles a la diversitat, com ha de ser entre gent civilitzada i sobretot intel·ligent, les mestres de l'escola van reunir els pares originaris dels països de les esmentades llengües per a ensenyar a cantar una nadala popular en la respectiva llengua a tots els nens i nenes de l'escola. A més les mestres també m'invitaren a mi, com a coneixedor de la llengua internacional esperanto, i per això no només s'ha de ser civilitzat, sinó sobretot intel·ligent (;-)), per a que els ensenyés una nadala popular en esperanto.</p><br /> <p>Les mestres ja sabien que l'esperanto és una llengua jove, de 120 anys d'edat, concretament. L'alemany normatiu té com a mínim 100 anys més i està basat en l'alt alemany del segle 5è i el neerlandès conserva documents del segle 10è. Ambdues venen del protogermànic amb 4000 anys d'antiguitat. I els romanesos, si fa no fa, com nosaltres; van patir la invasió romana i au!, des de fa cap a dos mil·lennis a formar part dels països que parlem llengües llatines. Per tant aquestes llengües tenen tradicions de centenars d'anys i per tant tenen cançons populars arrelades a l'ànima. L'esperanto va ser inventat per a fer de pont neutral, perquè no és llengua de cap poble, entre les llengües i cultures amb la intenció que els homes s'entenguessin amb igualtat de condicions, fent-se escoltar i fent-se entendre. Per això he dit abans lo de intel·ligent.</p><br /> <p>Entre parèntesi, enguany, com se sap, celebrem el 150è aniversari del naixement de Macià, de Ferrer i Guàrdia i també del Dr. Zamenhof, l'iniciador de l'esperanto, que va néixer en temps d'advent, el 15 de desembre. Vet ací que avui, dimarts 15 de desembre de 2009, a les set del vespre, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i Kataluna Esperanto-Asocio (KEA)<br /><br /> celebrarà l’ “ACTE COMMEMORATIU DEL 150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL DR. LAZAR ZAMENHOF, METGE OFTALMÒLEG I CREADOR DE L’ESPERANTO”</p><br /> <p style="text-align:center;"><br /><br /> </p><br /> <p style="text-align:left;">Vegeu també la notícia de l'espai internet del telenotícies de TV3 del passat diumenge, supertitolat en esperanto.</p><br /> <p style="text-align:center;"><object width="480" height="368"><param name="movie" value="http://www.ipernity.com/mp/6832059.8fee93c9.flv.swf"></param><param name="allowfullscreen" value="true"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><param name="allowScriptAccess" value="never"></param><embed src="http://www.ipernity.com/mp/6832059.8fee93c9.flv.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="480" height="368" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowScriptAccess="never" /></object></p><br /> <br /><br /> <br /> <p>En el món de l'esperanto, per la seva missió de llengua pont, originàriament els esperantistes s'han dedicat a traduir la literatura popular i les obres cabdals de les diferents cultures, per donar-les a conèixer a les altres cultures. Després i en funció de la consolidació de la llengua, han anat sorgint autors que escriuen originalment en esperanto i avui ja podem dir que ha assolit un nivell alt com a llengua de cultura i de fet pertany al Pen Club Internacional, el club dels "Poets, Essayists and Novelists". Tanco el parèntesi.</p><br /> <p>Consultant per internet als esperantistes, sobre les nadales, em vaig trobar un ésser curiós: Leland Bryant Ross, nascut el 29 de març, de 1954, a Seattle, Washington, els USA, és un escriptor i traductor d'himnes, especialment de l'anglès a l'esperanto. Un liberal baptista per educació i convicció, és un membre de la Fremont Baptist Church de Seattle, i de la Lliga internacional d'esperantistes cristians (KELI). El senyor Ross sovint signa amb el nom Ros' Haruo, i és com Haruo que més sovint es troba en fòrums electrònics, incloent-hi aquí a <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.hymnwiki.org/User:Haruo">Hymnwiki.org</a>.</p><br /> <p>No em digueu que no és curiós un home que, un dia passejant per Austin, Tx, a 1770 milles al sud e casa seva, Seattle, a gaiebé 2 dies de viatge, és capaç d'escriure el següent haiku:</p><br /> <p align="center">Pigoj milope<br /><br /> blekas kaj fekas<br /><br /> sur min<br /><br /> dum mi promenas</p><br /> <p>que vol dir:</p><br /> <p align="center">Garses a milers<br /><br /> grallen i defequen<br /><br /> damunt meu<br /><br /> mentre passejo</p><br /> <p>És el propietari/editor del lloc web <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://miahimnareto.wordpress.com/2009/11/09/ttt-himnaro-cigneta/">Himnaro Cigneta</a>, la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://web.archive.org/web/20071203053052/http://www.geocities.com/cigneto/">col·lecció en línia més gran d'himnes</a> en esperanto, i catorze de les seves obres (11 traduccions i 3 texts originals) s'inclouen en el himnari i llibre de servei ecumènic en esperanto, <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.hymnwiki.org/Adoru">Adoru</a>.</p><br /> <p>Entre la seva col·lecció d'himnes hi he trobat un grapat de nadales, 149, traduïdes de 26 llengües a l'esperanto. I una composta per ell mateix. Més que Nadala, seria una cançó d'advent. Curiosa com ell, que diu:</p><br /> <p align="center">La ĝemo de la homa subpremito<br /><br /> La koro de senkora mondo<br /><br /> Spirito de medio sen spirito:<br /><br /> Ho venu Emanuel'!</p><br /> <p>Que vindria a ser:</p><br /> <p align="center">El gemec de l'home sotmès<br /><br /> El cor d'un món sense cor<br /><br /> Ànima d'un medi sense ànima<br /><br /> Oh vine Emmanuel!</p><br /> <p align="left">I la música sona així:</p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <br /><br /> <br /> <p>Bé, ell aclareix a la partitura que la música és d'ell però que la lletra la va treure de l'obra de Karl Marx “Contribució a la Crítica de la Filosofia del Dret de Hegel”.</p><br /> <p>També em podríeu demanar que té a veure tot això amb la història d'una flauteta xicarrona d'una polsada i un parell de picarols que he dit al començament.</p><br /> <p>El 16-12-1965, també en temps d'advent, va passar una cosa rara a l'espai: els astronautes de la 15ena nau espacial dels EEUU nord-americans, Gemini 6, Wally Schirra i Tom Stafford, es van comunicar al Control de la Missió a la Terra i els van dir: “Veiem un OVNI, amb aspecte de satèl·lit que se'n va de nord a sud, probablement en òrbita polar... Té un mòdul de comandament i vuit mòduls més petits davant. El pilot del mòdul de comandament porta un vestit vermell...” Llavors van tocar "Jingle Bells" amb una harmònica (El model Little Lady d'Hohner) amb acompanyament de picarols.</p><br /> <p>Els dos instruments són al (<span>Smithsonian National Air and Space Museum ) </span>Museu de l'Aire i de l'Espacial, de Washington, DC i són considerats els primers instruments musicals tocats a l'espai.</p><br /> <p>Lletra de la cançó (Extracte):</p><br /> <table cellspacing="0" cellpadding="4" border="1"><tbody><tr valign="top"><td>Corrent per la neu<br /><br /> en un trineu obert<br /><br /> sobre els camps anem<br /><br /> rient sense parar</td><td>Picarols de cavall<br /><br /> fan brillar els esperits<br /><br /> tot rient i cantant<br /><br /> la cançó del trineu</td><td>Picarols, picarols<br /><br /> dringant sense parar<br /><br /> Conduir és divertit<br /><br /> en un trineu obert</td><td>Picarols, picarols<br /><br /> dringant sense parar<br /><br /> Conduir és divertit<br /><br /> en un trineu obert</td></tr></tbody></table><br /> <p>"Jingle Bells" es va fer popular de seguida i es va convertir en la principal nadala per tots els EEUU d'Amèrica del nord. També s'ha traduït a molts llengües i és una cançó popular a escala mundial de les festes del solstici d'hivern.</p><br /> <p>Per acabar només dir que com homenatge al 150è aniversari del naixement del Dr. Zamenhof, al bell mig d'aquesta gran crisi internacional (a part de la nacional, ja m'enteneu) invocar 'Manel baixa' perquè ens redimeixi de tot plegat pot estar bé en fòrums com ara aquest però per a l'escola vam triar un trosset de la cançó del trineu i va ser tot un èxit.</p><br /> <p align="center">Oh!,Tintilar' tintilar, tintu sur la voj'<br /><br /> rajdi en glitveturil', oh kia granda ĝoj'</p><br /> <p>més o menys:</p><br /> <p align="center">picarols, picarols dringueu sens parar<br /><br /> viatjar en trineu quin gran goig que em fa</p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <p>Per molts anys Zam!</p></div> 150è aniversari del Dr. Zamenhof <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Us contaré una història si més no curiosa... Es tracta de la història de una flauta, petitona, xicarrona, però amb molta trempera, acompanyada, molt ben acompanyada, d'un parell de ... picarols, si si, picarols, ... cascavells, dels que sonen.</p><br /> <p>Els picarols, no es penseu pas que són coses vulgars i banals. De cap de les maneres. Els arqueòlegs han trobat picarols en excavacions a l'Anglaterra del temps de l'Imperi Romà. Picarols d'or o de plata, cròtals, que es posaven en els cavalls de guerra dels cavallers medievals per a lluir i com a símbol de riquesa. Els picarols es creia que portaven bona sort i protegien del mal i de la malaltia; portaven riquesa o una altra mena de bona fortuna, però el seu ús pràctic, real, era el de botzina o clàxon. Els trineus són més difícils d'aturar que els carros, i en alguns llocs les lleis manaven que tots els trineus tinguessin picarols. Aquestes lleis són encara vigents en alguns llocs al Canadà.</p><br /> <p>Durant els primers anys 1800 (fa 200 anys) es va crear a East Hampton, Connecticut, a 2 hores des de NY, en cotxe, una pròspera indústria de picarols per als trineus. Els picarols produïts allí es venien per tots els EEUU d'Amèrica del nord i eren molt populars al Nord-Est. A Medford de Massachusetts, a prop de Boston, a 4 hores de NY en cotxe, les curses de trineus eren una diversió popular d'hivern. L'espectacle de picarols que dringaven i cavalls que s'esforçaven per a aconseguir velocitat sobre la neu engrescava vivament els espectadors i a vegades els apostadors. També van engrescar i inspirar un visitant de Savannah, Georgia, James Pierpont (1822-1893), que va escriure la cançó que coneixem com "Jingle Bells"; en català, “La canço del trineu”, encara que ell l'anomenà "One Horse Open Sleigh", "Un trineu obert de cavall", un descapotable, vaja.</p><br /> <p>Savannah és més al sud, amb unes platges precioses i molt lluny de NY i encara més de Medford i per tant segur que a l'any 1850 no hi va anar ni en cotxe ni en avió. No sé si les 9.000 milles de via fèrria que el 1850 ja havien construït passaven per cap de les dues ciutats esmentades. El més probable és que les més de 1000 milles, que va haver de recórrer, les fes en diligència, això sí, amb el cavall ben ornamentat amb picarols.</p><br /> <p>La història diu que va escriure la cançó al començament de la dècada del 1850, i li va donar un esperit jove d'alegria amb una insinuació d'amor jove. Temps després, a Savannah, va ser director d'una coral d'una església que van cantar la cançó en un programa per a la joventut el 1857.</p><br /> <p>Pierpont deia que la cançó estava pensada per a un programa d'Acció de gràcies en una església de Savannah, Georgia on hi era organista. El dia d'Acció de gràcies és la festivitat anual per agrair (tradicionalment a Déu) la collita de la temporada. Als Estats Units se celebra el quart dijous de novembre. Per tant res a veure amb el Nadal. Però la cançó va tenir tanta acceptació que es va cantar una altra vegada per Nadal i des de llavors es va convertir en una de les Nadales més populars.</p><br /> <p>Em podeu demanar, a què ve aquesta història? Resulta que a l'escola d'Àger hi ha nenes i nens que a casa seva parlen altres llengües, qui ho havia de dir, que les oficials del país, a saber, i per rigorós ordre alfabètic, l'alemany, el neerlandès i el romanès, curiosament, en aquest cas, aquest ordre coincideix amb algun altre ordre; l'econòmic, potser?. Sensibles a la diversitat, com ha de ser entre gent civilitzada i sobretot intel·ligent, les mestres de l'escola van reunir els pares originaris dels països de les esmentades llengües per a ensenyar a cantar una nadala popular en la respectiva llengua a tots els nens i nenes de l'escola. A més les mestres també m'invitaren a mi, com a coneixedor de la llengua internacional esperanto, i per això no només s'ha de ser civilitzat, sinó sobretot intel·ligent (;-)), per a que els ensenyés una nadala popular en esperanto.</p><br /> <p>Les mestres ja sabien que l'esperanto és una llengua jove, de 120 anys d'edat, concretament. L'alemany normatiu té com a mínim 100 anys més i està basat en l'alt alemany del segle 5è i el neerlandès conserva documents del segle 10è. Ambdues venen del protogermànic amb 4000 anys d'antiguitat. I els romanesos, si fa no fa, com nosaltres; van patir la invasió romana i au!, des de fa cap a dos mil·lennis a formar part dels països que parlem llengües llatines. Per tant aquestes llengües tenen tradicions de centenars d'anys i per tant tenen cançons populars arrelades a l'ànima. L'esperanto va ser inventat per a fer de pont neutral, perquè no és llengua de cap poble, entre les llengües i cultures amb la intenció que els homes s'entenguessin amb igualtat de condicions, fent-se escoltar i fent-se entendre. Per això he dit abans lo de intel·ligent.</p><br /> <p>Entre parèntesi, enguany, com se sap, celebrem el 150è aniversari del naixement de Macià, de Ferrer i Guàrdia i també del Dr. Zamenhof, l'iniciador de l'esperanto, que va néixer en temps d'advent, el 15 de desembre. Vet ací que avui, dimarts 15 de desembre de 2009, a les set del vespre, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i Kataluna Esperanto-Asocio (KEA)<br /><br /> celebrarà l’ “ACTE COMMEMORATIU DEL 150 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL DR. LAZAR ZAMENHOF, METGE OFTALMÒLEG I CREADOR DE L’ESPERANTO”</p><br /> <p style="text-align:center;"><br /><br /> </p><br /> <p style="text-align:left;">Vegeu també la notícia de l'espai internet del telenotícies de TV3 del passat diumenge, supertitolat en esperanto.</p><br /> <p style="text-align:center;"><object width="480" height="368"><param name="movie" value="http://www.ipernity.com/mp/6832059.8fee93c9.flv.swf"></param><param name="allowfullscreen" value="true"></param><param name="wmode" value="transparent"></param><param name="allowScriptAccess" value="never"></param><embed src="http://www.ipernity.com/mp/6832059.8fee93c9.flv.swf" type="application/x-shockwave-flash" width="480" height="368" allowfullscreen="true" wmode="transparent" allowScriptAccess="never" /></object></p><br /> <br /><br /> <br /> <p>En el món de l'esperanto, per la seva missió de llengua pont, originàriament els esperantistes s'han dedicat a traduir la literatura popular i les obres cabdals de les diferents cultures, per donar-les a conèixer a les altres cultures. Després i en funció de la consolidació de la llengua, han anat sorgint autors que escriuen originalment en esperanto i avui ja podem dir que ha assolit un nivell alt com a llengua de cultura i de fet pertany al Pen Club Internacional, el club dels "Poets, Essayists and Novelists". Tanco el parèntesi.</p><br /> <p>Consultant per internet als esperantistes, sobre les nadales, em vaig trobar un ésser curiós: Leland Bryant Ross, nascut el 29 de març, de 1954, a Seattle, Washington, els USA, és un escriptor i traductor d'himnes, especialment de l'anglès a l'esperanto. Un liberal baptista per educació i convicció, és un membre de la Fremont Baptist Church de Seattle, i de la Lliga internacional d'esperantistes cristians (KELI). El senyor Ross sovint signa amb el nom Ros' Haruo, i és com Haruo que més sovint es troba en fòrums electrònics, incloent-hi aquí a <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.hymnwiki.org/User:Haruo">Hymnwiki.org</a>.</p><br /> <p>No em digueu que no és curiós un home que, un dia passejant per Austin, Tx, a 1770 milles al sud e casa seva, Seattle, a gaiebé 2 dies de viatge, és capaç d'escriure el següent haiku:</p><br /> <p align="center">Pigoj milope<br /><br /> blekas kaj fekas<br /><br /> sur min<br /><br /> dum mi promenas</p><br /> <p>que vol dir:</p><br /> <p align="center">Garses a milers<br /><br /> grallen i defequen<br /><br /> damunt meu<br /><br /> mentre passejo</p><br /> <p>És el propietari/editor del lloc web <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://miahimnareto.wordpress.com/2009/11/09/ttt-himnaro-cigneta/">Himnaro Cigneta</a>, la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://web.archive.org/web/20071203053052/http://www.geocities.com/cigneto/">col·lecció en línia més gran d'himnes</a> en esperanto, i catorze de les seves obres (11 traduccions i 3 texts originals) s'inclouen en el himnari i llibre de servei ecumènic en esperanto, <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.hymnwiki.org/Adoru">Adoru</a>.</p><br /> <p>Entre la seva col·lecció d'himnes hi he trobat un grapat de nadales, 149, traduïdes de 26 llengües a l'esperanto. I una composta per ell mateix. Més que Nadala, seria una cançó d'advent. Curiosa com ell, que diu:</p><br /> <p align="center">La ĝemo de la homa subpremito<br /><br /> La koro de senkora mondo<br /><br /> Spirito de medio sen spirito:<br /><br /> Ho venu Emanuel'!</p><br /> <p>Que vindria a ser:</p><br /> <p align="center">El gemec de l'home sotmès<br /><br /> El cor d'un món sense cor<br /><br /> Ànima d'un medi sense ànima<br /><br /> Oh vine Emmanuel!</p><br /> <p align="left">I la música sona així:</p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <br /><br /> <br /> <p>Bé, ell aclareix a la partitura que la música és d'ell però que la lletra la va treure de l'obra de Karl Marx “Contribució a la Crítica de la Filosofia del Dret de Hegel”.</p><br /> <p>També em podríeu demanar que té a veure tot això amb la història d'una flauteta xicarrona d'una polsada i un parell de picarols que he dit al començament.</p><br /> <p>El 16-12-1965, també en temps d'advent, va passar una cosa rara a l'espai: els astronautes de la 15ena nau espacial dels EEUU nord-americans, Gemini 6, Wally Schirra i Tom Stafford, es van comunicar al Control de la Missió a la Terra i els van dir: “Veiem un OVNI, amb aspecte de satèl·lit que se'n va de nord a sud, probablement en òrbita polar... Té un mòdul de comandament i vuit mòduls més petits davant. El pilot del mòdul de comandament porta un vestit vermell...” Llavors van tocar "Jingle Bells" amb una harmònica (El model Little Lady d'Hohner) amb acompanyament de picarols.</p><br /> <p>Els dos instruments són al (<span>Smithsonian National Air and Space Museum ) </span>Museu de l'Aire i de l'Espacial, de Washington, DC i són considerats els primers instruments musicals tocats a l'espai.</p><br /> <p>Lletra de la cançó (Extracte):</p><br /> <table cellspacing="0" cellpadding="4" border="1"><tbody><tr valign="top"><td>Corrent per la neu<br /><br /> en un trineu obert<br /><br /> sobre els camps anem<br /><br /> rient sense parar</td><td>Picarols de cavall<br /><br /> fan brillar els esperits<br /><br /> tot rient i cantant<br /><br /> la cançó del trineu</td><td>Picarols, picarols<br /><br /> dringant sense parar<br /><br /> Conduir és divertit<br /><br /> en un trineu obert</td><td>Picarols, picarols<br /><br /> dringant sense parar<br /><br /> Conduir és divertit<br /><br /> en un trineu obert</td></tr></tbody></table><br /> <p>"Jingle Bells" es va fer popular de seguida i es va convertir en la principal nadala per tots els EEUU d'Amèrica del nord. També s'ha traduït a molts llengües i és una cançó popular a escala mundial de les festes del solstici d'hivern.</p><br /> <p>Per acabar només dir que com homenatge al 150è aniversari del naixement del Dr. Zamenhof, al bell mig d'aquesta gran crisi internacional (a part de la nacional, ja m'enteneu) invocar 'Manel baixa' perquè ens redimeixi de tot plegat pot estar bé en fòrums com ara aquest però per a l'escola vam triar un trosset de la cançó del trineu i va ser tot un èxit.</p><br /> <p align="center">Oh!,Tintilar' tintilar, tintu sur la voj'<br /><br /> rajdi en glitveturil', oh kia granda ĝoj'</p><br /> <p>més o menys:</p><br /> <p align="center">picarols, picarols dringueu sens parar<br /><br /> viatjar en trineu quin gran goig que em fa</p><br /> <p style="text-align:center;"></p><br /> <p>Per molts anys Zam!</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/209384 tag:ipernity.com,2009-12-05,post-209384 Sat, 05 Dec 2009 10:26:37 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">Hola Dani,<br /><br /> <br /><br /> Enhorabona pel 9è Simposi. Vaig llegint coses de les que feu a RB i també a SP. He trobat molt interessant la teva </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2928"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">conferència inaugural</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">, Mèxic i els arguments en contra de la Pensión Ciudadana, Argentina i els 11 projectes de llei, els autors que cites Paul Krugman i la política com a guia dels canvis econòmics, Dean Baker i l'impost a las transaccions financeres, Sam Pizzigati i la relació entre Impostos i evasió de capitals, Nomi Prins, i la reclamació de la restitució de la llei Glass-Steagallde de 1933 que separava las funcions de la banca de dipòsits i de la banca d'inversió per evitar els grans moviments especulatius, revocada el 1999 per la llei Gramm-Leach-Bliley per la brutal diferència de 92 vots contra 8 pel mateix Congrés i les conseqüències mafioses origen de la crisi actual. Molt oportú el recordatori sobre el que va dir el President d'EEUU, Franklin Delano Roosevelt, en relació a allò que un govern en mans del capital organitzat és tan perillós com en mans d'una màfia organitzada. <br /><br /> <br /><br /> El tema que planteges sobre Alemanya m'ha fet tornar a pensar sobre el que ja havia llegit el 2006 quan vas fer la xerrada a Cubelles; el que diu Katja Kipping dirigent l'esquerra i el que diu Götz Werner, M'he llegit tres documents que publica en castellà a </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.unternimm-die-zukunft.de/?id=78"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">http://www.unternimm-die-zukunft.de/?id=78</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;"> al final de la pàgina (a la pàgina en anglès n'hi ha divuit </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.unternimm-die-zukunft.de/index.php?id=76"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">http://www.unternimm-die-zukunft.de/index.php?id=76</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">), i de vegades t'arriba a convèncer. No sé si ho he entès tot però crec que la seva reforma fiscal consisteix en eliminar els impostos sobre beneficis i incrementar l'impost sobre el valor afegit fins el 50%.<br /><br /> <br /><br /> Queda molt clar el que dius al final: "la RB és bona en temps de bonança, i boníssima en temps de crisi" quan hi poses la referència del 14,6%, el 2008, de llars que pateixen escassetats alimentàries contra l'11 de 2007 i la previsió de futur que hi ha, m'ha fet venir a la memòria l'article "</span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2921"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">Nos llevan a un segundo batacazo</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">" de Rafael Poch, reproduït a </span></span></font></font></font><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><b>Sin permiso</b></span></font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Tot plegat és realment preocupant. Tinc la sensació que ens distreuen, ja no dic amb el futbol i el seu podrimener dels fitxatges, que no s'entén com ni els més crítics diuen res sobre l'ètica de tot plegat, sinó amb el canvi climàtic, que evidentment que és important, però de vegades penso que èticament desitjable davant dels milers de morts diaris per causa de la cobdícia dels "Wall Street & Cia".</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Jo, els meus petits estalvis els poso a bànca ètica, Triodos i Coop57 i no només per la inseguretat que se'n deriva de l'article de La Vanguardia. Suposo que faig bé, oi?</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Coratge amb la tasca que esteu fent i salutacions als companys de junta.</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Una abraçada,</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Joan Inglada</font></font></font></p></div> Carta oberta a Daniel Raventòs, president de Xarxa per a la Renda Bàsica <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">Hola Dani,<br /><br /> <br /><br /> Enhorabona pel 9è Simposi. Vaig llegint coses de les que feu a RB i també a SP. He trobat molt interessant la teva </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2928"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">conferència inaugural</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">, Mèxic i els arguments en contra de la Pensión Ciudadana, Argentina i els 11 projectes de llei, els autors que cites Paul Krugman i la política com a guia dels canvis econòmics, Dean Baker i l'impost a las transaccions financeres, Sam Pizzigati i la relació entre Impostos i evasió de capitals, Nomi Prins, i la reclamació de la restitució de la llei Glass-Steagallde de 1933 que separava las funcions de la banca de dipòsits i de la banca d'inversió per evitar els grans moviments especulatius, revocada el 1999 per la llei Gramm-Leach-Bliley per la brutal diferència de 92 vots contra 8 pel mateix Congrés i les conseqüències mafioses origen de la crisi actual. Molt oportú el recordatori sobre el que va dir el President d'EEUU, Franklin Delano Roosevelt, en relació a allò que un govern en mans del capital organitzat és tan perillós com en mans d'una màfia organitzada. <br /><br /> <br /><br /> El tema que planteges sobre Alemanya m'ha fet tornar a pensar sobre el que ja havia llegit el 2006 quan vas fer la xerrada a Cubelles; el que diu Katja Kipping dirigent l'esquerra i el que diu Götz Werner, M'he llegit tres documents que publica en castellà a </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.unternimm-die-zukunft.de/?id=78"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">http://www.unternimm-die-zukunft.de/?id=78</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;"> al final de la pàgina (a la pàgina en anglès n'hi ha divuit </span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.unternimm-die-zukunft.de/index.php?id=76"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">http://www.unternimm-die-zukunft.de/index.php?id=76</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">), i de vegades t'arriba a convèncer. No sé si ho he entès tot però crec que la seva reforma fiscal consisteix en eliminar els impostos sobre beneficis i incrementar l'impost sobre el valor afegit fins el 50%.<br /><br /> <br /><br /> Queda molt clar el que dius al final: "la RB és bona en temps de bonança, i boníssima en temps de crisi" quan hi poses la referència del 14,6%, el 2008, de llars que pateixen escassetats alimentàries contra l'11 de 2007 i la previsió de futur que hi ha, m'ha fet venir a la memòria l'article "</span></span></font></font></font><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=2921"><font color="#114170"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">Nos llevan a un segundo batacazo</span></span></font></font></font></a><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><span style="font-weight:normal;">" de Rafael Poch, reproduït a </span></span></font></font></font><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;"><span style="font-style:normal;"><b>Sin permiso</b></span></font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Tot plegat és realment preocupant. Tinc la sensació que ens distreuen, ja no dic amb el futbol i el seu podrimener dels fitxatges, que no s'entén com ni els més crítics diuen res sobre l'ètica de tot plegat, sinó amb el canvi climàtic, que evidentment que és important, però de vegades penso que èticament desitjable davant dels milers de morts diaris per causa de la cobdícia dels "Wall Street & Cia".</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Jo, els meus petits estalvis els poso a bànca ètica, Triodos i Coop57 i no només per la inseguretat que se'n deriva de l'article de La Vanguardia. Suposo que faig bé, oi?</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Coratge amb la tasca que esteu fent i salutacions als companys de junta.</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Una abraçada,</font></font></font></p><br /> <p style="font-style:normal;font-weight:normal;"><font color="#000000"><font face="arial, sans-serif"><font size="2" style="font-size:9pt;">Joan Inglada</font></font></font></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/186180 tag:ipernity.com,2009-09-21,post-186180 Mon, 21 Sep 2009 08:37:18 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><div>XAVIER SALVADOR</div><br /> <p>Admiro els astuts, ja siguin literaris, de carn i ossos o catalanistes medul·lars. A <b>Fèlix Millet i Tusell</b> se li deu reconeixement, sense més ni més. Amb la barretina i el drap de les quatre barres embolicant el seu procedir ha viscut 30 anys de (i enganyant) l’alta burgesia barcelonina –tan selecta, discreta i brillant ella, tan diferent de la casposa <i>beauty</i> madrilenya–. Proposo la confecció d’un bust a l’entrada del Palau amb una placa que digui: «Tot per mi, la meva única pàtria».<br /><br /> ¡Quin personatge tan astut i alambinat! Va aixecar camises a tot arreu: als nacionalistes els va fer creure que era dels seus; als socialistes, que convenia la seva foto per governar; al PP, que com a bon burgès era de dretes. ¡Si fins i tot va enredar el castís <b>Aznar</b>!<br /><br /> De veritat, deixin de sotmetre’l a escarni públic per haver distret, 3, 10, 12 o 20 milions d’euros en només 30 anys. No està sol. No és l’únic. Simplement va cometre un error, el de l’avar: va voler massa i el van enxampar. Així que no es posin tan fantàstics, amics burgesos, amb aquesta cara mig compungida, mig traïda. <b>Millet</b> és la digna prolongació dels protagonistes d’altres estafes de renom a les seves files, el <i>cas Planasdemunt</i>, el <i>cas Banca Catalana</i>, el <i>cas Hisenda</i>, <i>De la Rosa, Kepro</i>... Tots, amb un comú denominador: no van tapar bé les vergonyes, se’ls va veure el llautó.<br /><br /> Com passa amb tot, entre els 100 notables barcelonins, del país, hi ha diversitat. Es protegeixen, això sí, amb la cuirassa de classe. Un advocat defensor amb estirp, <b>Molins</b> de tota la vida, <i>of course</i>, o si em pressionen una <i>mani</i> de protesta perquè aquests altres fets del Palau són l’enèsim atac a Catalunya d’aquests funcionaris espanyols d’Hisenda, la fiscalia i els jutjats. No serà el primer cop que el trilerisme nacional sepulta estafes sublims. Deixin-se de laments, de psicoanàlisi de classe i de llepar-se les ferides. Oblidin-se del fet diferencial per escandalitzar-se. L’astut habita aquí i a Madrid, és sabut. <br /><br /> Ah, per cert, el <i>Jo confesso</i> que <b>Millet</b> va enviar al jutge per redimir les penes, sigui autoria pròpia o aliena, és un incunable. Ni <b>Pablo Neruda,</b> amb el seu <i>Confieso que he vivido</i>, va aconseguir tanta emoció. Els que no sabíem com es penedeix un burgès l’hi agraïm.</p><br /> <p>(El Periòdico, 21-09-2009)</p><br /> <p>Fèlix Millet, president de l’Orfeó Català, de la Fundació Orfeó-Palau de la Música (creada el 1992 per captar fons privats) i de la Comissió Executiva del Consorci del Palau (creada el 1983 per rebre ajudes públiques), ha fet sortir a la superfície la porqueria d’un cas que va esclatar al juliol quan la Fiscalia en va ordenar el registre.<br /><br /> Llavors, Millet va protestar iradament, però va dimitir. Ara admet «irregularitats» de 3,3 milions d’euros, haver-se pagat un bo anual d’un milió d’euros i haver venut al Palau un solar amb una revalorització del 100%. Però sembla que la suma «distreta» és molt superior. Ara Millet argumenta que pagava en negre i donava comissions per recaptar subvencions. ¿Quines?</p><br /> <p>... i podem preguntar-nos si hi tidrà relació el fet que ...</p><br /> <p>Una empresa de Millet sextuplica el capital entre el 2003 i el 2007...</p><br /> <p>... però ...</p><br /> <p>Amb la seva confessió, Millet ha aconseguit evitar, per ara, una de les pretensions de la fiscalia: que el jutge el citi a declarar i demani alguna mesura cautelar contra ell, com ara la presó.</p><br /> <p>... mentrestant...</p><br /> <p>El frau de l’IVA, al Regne d'Espanya, s’acosta al 30% del producte interior brut espanyol.</p></div> ¡Amunt, Millet! (El Periódico, 21-09-2009) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><div>XAVIER SALVADOR</div><br /> <p>Admiro els astuts, ja siguin literaris, de carn i ossos o catalanistes medul·lars. A <b>Fèlix Millet i Tusell</b> se li deu reconeixement, sense més ni més. Amb la barretina i el drap de les quatre barres embolicant el seu procedir ha viscut 30 anys de (i enganyant) l’alta burgesia barcelonina –tan selecta, discreta i brillant ella, tan diferent de la casposa <i>beauty</i> madrilenya–. Proposo la confecció d’un bust a l’entrada del Palau amb una placa que digui: «Tot per mi, la meva única pàtria».<br /><br /> ¡Quin personatge tan astut i alambinat! Va aixecar camises a tot arreu: als nacionalistes els va fer creure que era dels seus; als socialistes, que convenia la seva foto per governar; al PP, que com a bon burgès era de dretes. ¡Si fins i tot va enredar el castís <b>Aznar</b>!<br /><br /> De veritat, deixin de sotmetre’l a escarni públic per haver distret, 3, 10, 12 o 20 milions d’euros en només 30 anys. No està sol. No és l’únic. Simplement va cometre un error, el de l’avar: va voler massa i el van enxampar. Així que no es posin tan fantàstics, amics burgesos, amb aquesta cara mig compungida, mig traïda. <b>Millet</b> és la digna prolongació dels protagonistes d’altres estafes de renom a les seves files, el <i>cas Planasdemunt</i>, el <i>cas Banca Catalana</i>, el <i>cas Hisenda</i>, <i>De la Rosa, Kepro</i>... Tots, amb un comú denominador: no van tapar bé les vergonyes, se’ls va veure el llautó.<br /><br /> Com passa amb tot, entre els 100 notables barcelonins, del país, hi ha diversitat. Es protegeixen, això sí, amb la cuirassa de classe. Un advocat defensor amb estirp, <b>Molins</b> de tota la vida, <i>of course</i>, o si em pressionen una <i>mani</i> de protesta perquè aquests altres fets del Palau són l’enèsim atac a Catalunya d’aquests funcionaris espanyols d’Hisenda, la fiscalia i els jutjats. No serà el primer cop que el trilerisme nacional sepulta estafes sublims. Deixin-se de laments, de psicoanàlisi de classe i de llepar-se les ferides. Oblidin-se del fet diferencial per escandalitzar-se. L’astut habita aquí i a Madrid, és sabut. <br /><br /> Ah, per cert, el <i>Jo confesso</i> que <b>Millet</b> va enviar al jutge per redimir les penes, sigui autoria pròpia o aliena, és un incunable. Ni <b>Pablo Neruda,</b> amb el seu <i>Confieso que he vivido</i>, va aconseguir tanta emoció. Els que no sabíem com es penedeix un burgès l’hi agraïm.</p><br /> <p>(El Periòdico, 21-09-2009)</p><br /> <p>Fèlix Millet, president de l’Orfeó Català, de la Fundació Orfeó-Palau de la Música (creada el 1992 per captar fons privats) i de la Comissió Executiva del Consorci del Palau (creada el 1983 per rebre ajudes públiques), ha fet sortir a la superfície la porqueria d’un cas que va esclatar al juliol quan la Fiscalia en va ordenar el registre.<br /><br /> Llavors, Millet va protestar iradament, però va dimitir. Ara admet «irregularitats» de 3,3 milions d’euros, haver-se pagat un bo anual d’un milió d’euros i haver venut al Palau un solar amb una revalorització del 100%. Però sembla que la suma «distreta» és molt superior. Ara Millet argumenta que pagava en negre i donava comissions per recaptar subvencions. ¿Quines?</p><br /> <p>... i podem preguntar-nos si hi tidrà relació el fet que ...</p><br /> <p>Una empresa de Millet sextuplica el capital entre el 2003 i el 2007...</p><br /> <p>... però ...</p><br /> <p>Amb la seva confessió, Millet ha aconseguit evitar, per ara, una de les pretensions de la fiscalia: que el jutge el citi a declarar i demani alguna mesura cautelar contra ell, com ara la presó.</p><br /> <p>... mentrestant...</p><br /> <p>El frau de l’IVA, al Regne d'Espanya, s’acosta al 30% del producte interior brut espanyol.</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/211457 tag:ipernity.com,2009-09-05,post-211457 Sat, 05 Sep 2009 11:27:46 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><span style="border-collapse:separate;color:rgb(0, 0, 0);font-style:normal;font-variant:normal;font-weight:normal;letter-spacing:normal;text-indent:0px;text-transform:none;white-space:normal;word-spacing:0px;font-size:medium;"><span style="border-collapse:collapse;font-family:arial,helvetica,sans-serif;font-size:12px;text-align:left;"><a href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/25110" style="color:rgb(255, 255, 255);text-decoration:none;background-color:rgb(0, 136, 238);"><b>1909 - 5è Congrés Internaconal d'Esperantistes a Barelona</b></a></span></span></p></div> 1909: Vilanova i el 5è Congrés Internacional d'Esperantistes <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><span style="border-collapse:separate;color:rgb(0, 0, 0);font-style:normal;font-variant:normal;font-weight:normal;letter-spacing:normal;text-indent:0px;text-transform:none;white-space:normal;word-spacing:0px;font-size:medium;"><span style="border-collapse:collapse;font-family:arial,helvetica,sans-serif;font-size:12px;text-align:left;"><a href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/25110" style="color:rgb(255, 255, 255);text-decoration:none;background-color:rgb(0, 136, 238);"><b>1909 - 5è Congrés Internaconal d'Esperantistes a Barelona</b></a></span></span></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/211983 tag:ipernity.com,2009-07-22,post-211983 Wed, 22 Jul 2009 10:31:57 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><br /> <span style="border-collapse:separate;color:rgb(0, 0, 0);font-style:normal;font-variant:normal;font-weight:normal;letter-spacing:normal;text-indent:0px;text-transform:none;white-space:normal;word-spacing:0px;font-size:medium;"><span style="border-collapse:collapse;font-family:arial,helvetica,sans-serif;font-size:12px;text-align:left;"><a style="color:rgb(255, 255, 255);text-decoration:none;background-color:rgb(0, 136, 238);" href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/24319"><b>2009-Any Amades</b></a> </span></span></p></div> 2009-Any Amades <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p><br /> <span style="border-collapse:separate;color:rgb(0, 0, 0);font-style:normal;font-variant:normal;font-weight:normal;letter-spacing:normal;text-indent:0px;text-transform:none;white-space:normal;word-spacing:0px;font-size:medium;"><span style="border-collapse:collapse;font-family:arial,helvetica,sans-serif;font-size:12px;text-align:left;"><a style="color:rgb(255, 255, 255);text-decoration:none;background-color:rgb(0, 136, 238);" href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/24319"><b>2009-Any Amades</b></a> </span></span></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/153441 tag:ipernity.com,2009-05-20,post-153441 Wed, 20 May 2009 18:11:14 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Renoi (per ser ben parlat o políticament correcte)! no n'hi ha hagut prou amb que l'estat hagi aportat enormes quantitats dels diners de l'erari públic, o sigui dels ciutadans, als bancs i a les empreses per solucionar la crisi que ha provocat el sistema econòmic en que es basen tant uns com les altres, els quals van apostar sense el més petit fre per la màxima rendibilitat de l’especulació financera, sinó que ara, després de mesos de llegir-ho a la premsa de tant en tant, avui el telenotícies ha dit que l'estat emetrà deute públic de baix interès per fer aflorar diner negre, que només es penalitzarà amb un 5% i que després prestaria a petites i mitjanes empreses.</p><br /> <p>Els gestors diuen que l'any 1991 ja es va fer i que és una bona solució per a lluitar contra la crisi, tant el diner negre com els capitals dels paradisos fiscals.</p><br /> <p>La majoria dels potentats no paguen mai cap impost i molts d'ells guarden els seus ingressos no declarats a la caixa forta i en paradisos fiscals i ara que els necessiten per solucionar la seva crisi exigeixen Amnistia Fiscal!</p><br /> <p>En resum, el ciutadans, com jo, s'han de sentir profundament decebuts, perquè sempre ho han declarat tot, perquè no volen comprar ni vendre res amb diner negre, perquè paguen els impostos que corresponen, fins i tot l'impost de patrimoni, que ara ja no s'ha de pagar i per tant seria lògic que ens retornessin el que hem pagat cada any.</p><br /> <p>Algú en sap més?</p></div> Per solucionar la crisi: Amnistia Fiscal?! <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Renoi (per ser ben parlat o políticament correcte)! no n'hi ha hagut prou amb que l'estat hagi aportat enormes quantitats dels diners de l'erari públic, o sigui dels ciutadans, als bancs i a les empreses per solucionar la crisi que ha provocat el sistema econòmic en que es basen tant uns com les altres, els quals van apostar sense el més petit fre per la màxima rendibilitat de l’especulació financera, sinó que ara, després de mesos de llegir-ho a la premsa de tant en tant, avui el telenotícies ha dit que l'estat emetrà deute públic de baix interès per fer aflorar diner negre, que només es penalitzarà amb un 5% i que després prestaria a petites i mitjanes empreses.</p><br /> <p>Els gestors diuen que l'any 1991 ja es va fer i que és una bona solució per a lluitar contra la crisi, tant el diner negre com els capitals dels paradisos fiscals.</p><br /> <p>La majoria dels potentats no paguen mai cap impost i molts d'ells guarden els seus ingressos no declarats a la caixa forta i en paradisos fiscals i ara que els necessiten per solucionar la seva crisi exigeixen Amnistia Fiscal!</p><br /> <p>En resum, el ciutadans, com jo, s'han de sentir profundament decebuts, perquè sempre ho han declarat tot, perquè no volen comprar ni vendre res amb diner negre, perquè paguen els impostos que corresponen, fins i tot l'impost de patrimoni, que ara ja no s'ha de pagar i per tant seria lògic que ens retornessin el que hem pagat cada any.</p><br /> <p>Algú en sap més?</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/153355 tag:ipernity.com,2009-05-20,post-153355 Wed, 20 May 2009 10:41:54 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Fins ahir no vaig anar a veure aquesta exposició al centre d'art contemporani <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40132">La Sala</a> i m'hagués sabut greu perdre-m'ho. <em><strong>Trans-lúcids</strong></em>, d’un llarg llistat de membres de l’Associació d’artistes i artesans del Foment de les Arts Decoratives (A FAD) i d’alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD), és una fantàstica exposició d'art contemporani i <em><strong>Made in Vilanova</strong></em>, la petjada de la indústria de teixits vilanovina amb dissenys del vilanoví Pere Arenas, és un recorregut artísticament exhuberant per la vida de Vilanova i la Geltrú, mes a mes, on tot hi té cabuda: oficis, festa, escola, el dia, la nit, en definitiva la vida. Ambdues sota el denominador comú del TÈXTIL. Hi són, Trans-lúcids fins el 7 de juny i Made in Vilanova fins el 31 de maig. No us les deixeu perdre!</p><br /> <p>Alguns enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.elgratuit.com/diari24h/content/view/3963/28/">www.elgratuit.com/diari24h/content/view/3963/28</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://wirdheiminvilanova.blogspot.com/2009/03/eng-trans-lucids-best-art-exhibition.html">wirdheiminvilanova.blogspot.com/2009/03/eng-trans-lucids-best-art-exhibition.html</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.flickr.com/photos/vilanovailageltru/sets/72157616213696080/">www.flickr.com/photos/vilanovailageltru/sets/72157616213696080</a></p><br /> <p>PS. Pere Arenas: Made in Vilanova; s'entén oi? Oi tant! Gràcies, Pere!</p></div> Made in Vilanova i Trans-lúcids <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Fins ahir no vaig anar a veure aquesta exposició al centre d'art contemporani <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/jsp/directori/detall.jsp?id=40132">La Sala</a> i m'hagués sabut greu perdre-m'ho. <em><strong>Trans-lúcids</strong></em>, d’un llarg llistat de membres de l’Associació d’artistes i artesans del Foment de les Arts Decoratives (A FAD) i d’alumnes de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Vilanova i la Geltrú (EMAiD), és una fantàstica exposició d'art contemporani i <em><strong>Made in Vilanova</strong></em>, la petjada de la indústria de teixits vilanovina amb dissenys del vilanoví Pere Arenas, és un recorregut artísticament exhuberant per la vida de Vilanova i la Geltrú, mes a mes, on tot hi té cabuda: oficis, festa, escola, el dia, la nit, en definitiva la vida. Ambdues sota el denominador comú del TÈXTIL. Hi són, Trans-lúcids fins el 7 de juny i Made in Vilanova fins el 31 de maig. No us les deixeu perdre!</p><br /> <p>Alguns enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.elgratuit.com/diari24h/content/view/3963/28/">www.elgratuit.com/diari24h/content/view/3963/28</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://wirdheiminvilanova.blogspot.com/2009/03/eng-trans-lucids-best-art-exhibition.html">wirdheiminvilanova.blogspot.com/2009/03/eng-trans-lucids-best-art-exhibition.html</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.flickr.com/photos/vilanovailageltru/sets/72157616213696080/">www.flickr.com/photos/vilanovailageltru/sets/72157616213696080</a></p><br /> <p>PS. Pere Arenas: Made in Vilanova; s'entén oi? Oi tant! Gràcies, Pere!</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/153076 tag:ipernity.com,2009-05-19,post-153076 Tue, 19 May 2009 11:19:29 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>La xerrada pel decreixement a la que vaig assistir el divendres passat 15-5-2009 estava organitzada per l'<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://mmgarraf.blogspot.com/">Equip promotor del Garraf de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència</a>. </p><br /> <p>A l'acte hi havia uns fulls per inscriure't si volies rebre informació. Ho vaig fer i avui he rebut un missatge en el que m'han comunicat que m'han afegit al <span><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://groups.google.es/group/mm-pnv-garraf_info?hl=ca">Grup de Google Marxa Mundial Per la Pau i la No Violència _Garraf_Informació </a>que recomano per la interesant llista de debats sobre les qüestions que tracten.<br /><br /> </span></p></div> La Marxa Mundial per la Pau i la No Violència <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>La xerrada pel decreixement a la que vaig assistir el divendres passat 15-5-2009 estava organitzada per l'<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://mmgarraf.blogspot.com/">Equip promotor del Garraf de la Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència</a>. </p><br /> <p>A l'acte hi havia uns fulls per inscriure't si volies rebre informació. Ho vaig fer i avui he rebut un missatge en el que m'han comunicat que m'han afegit al <span><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://groups.google.es/group/mm-pnv-garraf_info?hl=ca">Grup de Google Marxa Mundial Per la Pau i la No Violència _Garraf_Informació </a>que recomano per la interesant llista de debats sobre les qüestions que tracten.<br /><br /> </span></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/152233 tag:ipernity.com,2009-05-16,post-152233 Sat, 16 May 2009 10:40:10 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Renoi! Cada dia se'n senten de noves! Ahir vaig anar a una xerrada sobre el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://decreixement.net/">decreixement</a> feta per l'històric Santi Vilanova i va esmentar la barbaritat de l'entrevista de La contra de la Vanguardia:</p><br /> <p>La Sandra Ricart Casadevall la publica al seu bloc: <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/ser-nuclear-es-la-millor-forma-de-ser-ecologista/">sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/ser-nuclear-es-la-millor-forma-de-ser-ecologista</a></p><br /> <p>Altres enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://e-ciencia.com/blog/divulgacion/energia-nuclear-de-cuarta-generacion/">e-ciencia.com/blog/divulgacion/energia-nuclear-de-cuarta-generacion</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=76665">paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=76665</a></p></div> Ser nuclear és la millor forma de ser ecologista <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Renoi! Cada dia se'n senten de noves! Ahir vaig anar a una xerrada sobre el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://decreixement.net/">decreixement</a> feta per l'històric Santi Vilanova i va esmentar la barbaritat de l'entrevista de La contra de la Vanguardia:</p><br /> <p>La Sandra Ricart Casadevall la publica al seu bloc: <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/ser-nuclear-es-la-millor-forma-de-ser-ecologista/">sandraricart.wordpress.com/2009/05/15/ser-nuclear-es-la-millor-forma-de-ser-ecologista</a></p><br /> <p>Altres enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://e-ciencia.com/blog/divulgacion/energia-nuclear-de-cuarta-generacion/">e-ciencia.com/blog/divulgacion/energia-nuclear-de-cuarta-generacion</a></p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=76665">paper.avui.cat/article/imprimir.php?imp=true&id_sec=456&id_art=76665</a></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/152224 tag:ipernity.com,2009-05-16,post-152224 Sat, 16 May 2009 10:03:07 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Cercant informació sobre aquest tema he trobat un bloc que m'ha fet posar la pell de gallina, sobretot pels troços que tradueixo a continuació: <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://elobservatoriodemediosdeargentina.blogspot.com/2009/05/gripe-porcina-y-terrorismo-mediatico.html">elobservatoriodemediosdeargentina.blogspot.com/2009/05/gripe-porcina-y-terrorismo-mediatico.html</a></p><br /> <p>És interessant subratllar el que va afirmar el 2 de maig la revista electrònica Rebelión: l'OMS va declarar la pandèmia en nivell cinc d'un total de sis, però no obstant això no es declara la veritable pandèmia que amenaça als pobres del planeta: <br /><br /> <br /><br /> -Cada minut mor un nen de SIDA.<br /><br /> -Cada 5 minuts mor un nen per falta d'atenció mèdica.<br /><br /> -Cada 8 segons mor un nen per l'aigua contaminada.<br /><br /> -Cada 3 segons mor un nen de gana i desnutrició.<br /><br /> -Cada segon mor un nounat per falta d'atenció mèdica; i dels supervivents: dos milions de nens moren per problemes neonatals, 1,6 milions per diarrees i 1,4 milions per pneumònies, la qual cosa significa que cada any 11 milions de joves moren abans de la pubertat.<br /><br /> -Cada minut mor una dona embarassada per falta d'atenció mèdica; i cada any 530 mil dones embarassades moren per desnutrició. <br /><br /> -Cada any hi ha 133 milions de nous naixements al món, dels quals 14 milions són naixements prematurs, 4 milions amb malformacions congènites i 13 milions moren per falta d'incubadora. <br /><br /> -100 milions de nens són explotats en la prostitució infantil.<br /><br /> -El 32 per cent de les nenes menors de 15 anys són embarassades, dels naixements de les quals el 55 per cent seran els futurs delinqüents de la societat.<br /><br /> -177 milions de nens sofreixen retard en el seu creixement per desnutrició i 2 de cada 7 nens sofreixen retard mental per desnutrició.<br /><br /> -El 80 per cent de tota la sang per a les transfusions que es comercialitzen al planeta és venuda pels pobres a 10 centaus de dòlar el litre.<br /><br /> -Anualment es realitzen 200 mil trasplantaments de ronyó, 100 mil de cor, 1 milió de còrnees, 300 mil medul·les, 5 mil fetges, 2 milions de pell i 100 mil de pulmons; els òrgans del quals en un 90 % provenen dels països pobres, on l'imperi econòmic instal·la hospitals "gratuïts" per extreure'ls, dels pobres, els òrgans que demanden les clíniques privades del planeta.<br /><br /> -El 70 per cent dels òrgans trasplantats als nens rics del món van ser extrets als nens pobres que són segrestats a Brasil, Nigèria i Mèxic.<br /><br /> És lícit llavors que els no experts, és a dir més del 99,9 per cent de la població mundial, la mateixa que estaria exposada al contagi de febre porcina, es pregunti…</p><br /> <p>Altres enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://icvlloreteuia.wordpress.com/2009/05/05/doctor-leonard-horowitz-explica-quien-creo-esta-pandemia/">icvlloreteuia.wordpress.com/2009/05/05/doctor-leonard-horowitz-explica-quien-creo-esta-pandemia</a></p><br /> <br /><br /> <br /> <br /><br /></div> La grip porcina mexicana? <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Cercant informació sobre aquest tema he trobat un bloc que m'ha fet posar la pell de gallina, sobretot pels troços que tradueixo a continuació: <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://elobservatoriodemediosdeargentina.blogspot.com/2009/05/gripe-porcina-y-terrorismo-mediatico.html">elobservatoriodemediosdeargentina.blogspot.com/2009/05/gripe-porcina-y-terrorismo-mediatico.html</a></p><br /> <p>És interessant subratllar el que va afirmar el 2 de maig la revista electrònica Rebelión: l'OMS va declarar la pandèmia en nivell cinc d'un total de sis, però no obstant això no es declara la veritable pandèmia que amenaça als pobres del planeta: <br /><br /> <br /><br /> -Cada minut mor un nen de SIDA.<br /><br /> -Cada 5 minuts mor un nen per falta d'atenció mèdica.<br /><br /> -Cada 8 segons mor un nen per l'aigua contaminada.<br /><br /> -Cada 3 segons mor un nen de gana i desnutrició.<br /><br /> -Cada segon mor un nounat per falta d'atenció mèdica; i dels supervivents: dos milions de nens moren per problemes neonatals, 1,6 milions per diarrees i 1,4 milions per pneumònies, la qual cosa significa que cada any 11 milions de joves moren abans de la pubertat.<br /><br /> -Cada minut mor una dona embarassada per falta d'atenció mèdica; i cada any 530 mil dones embarassades moren per desnutrició. <br /><br /> -Cada any hi ha 133 milions de nous naixements al món, dels quals 14 milions són naixements prematurs, 4 milions amb malformacions congènites i 13 milions moren per falta d'incubadora. <br /><br /> -100 milions de nens són explotats en la prostitució infantil.<br /><br /> -El 32 per cent de les nenes menors de 15 anys són embarassades, dels naixements de les quals el 55 per cent seran els futurs delinqüents de la societat.<br /><br /> -177 milions de nens sofreixen retard en el seu creixement per desnutrició i 2 de cada 7 nens sofreixen retard mental per desnutrició.<br /><br /> -El 80 per cent de tota la sang per a les transfusions que es comercialitzen al planeta és venuda pels pobres a 10 centaus de dòlar el litre.<br /><br /> -Anualment es realitzen 200 mil trasplantaments de ronyó, 100 mil de cor, 1 milió de còrnees, 300 mil medul·les, 5 mil fetges, 2 milions de pell i 100 mil de pulmons; els òrgans del quals en un 90 % provenen dels països pobres, on l'imperi econòmic instal·la hospitals "gratuïts" per extreure'ls, dels pobres, els òrgans que demanden les clíniques privades del planeta.<br /><br /> -El 70 per cent dels òrgans trasplantats als nens rics del món van ser extrets als nens pobres que són segrestats a Brasil, Nigèria i Mèxic.<br /><br /> És lícit llavors que els no experts, és a dir més del 99,9 per cent de la població mundial, la mateixa que estaria exposada al contagi de febre porcina, es pregunti…</p><br /> <p>Altres enllaços:</p><br /> <p><a target="_blank" rel="nofollow" href="http://icvlloreteuia.wordpress.com/2009/05/05/doctor-leonard-horowitz-explica-quien-creo-esta-pandemia/">icvlloreteuia.wordpress.com/2009/05/05/doctor-leonard-horowitz-explica-quien-creo-esta-pandemia</a></p><br /> <br /><br /> <br /> <br /><br /></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/151053 tag:ipernity.com,2009-05-13,post-151053 Wed, 13 May 2009 17:41:12 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Cal tenir en compte l'època en la que <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/rm-cirauqui/index.html">Cardona</a> pinta: el franquisme, amb les conseqüències de la <br /><br /> postguerra i tota l'aridesa intel∙lectual i cultural consegüent, la guerra freda, la guerra de Corea, la <br /><br /> invasió d'Hongria, la revolució cubana, la guerra del Vietnam. El desencís dels progressistes per les lluites fracassades, les crisis ideològiques, el maig francès, la invasió de Txecoslovàquia, la <br /><br /> revolució cultural amb el jazz, el rock, el pop i els hippies, la crisi del petroli, les guerres de la <br /><br /> descolonització i l'Aparheid a l'Àfrica, les dictadures llatinoamericanes, l'aparició de Solidarnosc i <br /><br /> per postres l'aigualida transició espanyola.</p><br /> <p>Anant als textos voldria destacar-­ne la importància no només pel que parlen de l'Armand sinó per <br /><br /> tota la informació que aporten d'aquest moment històric i tot el que trasllueixen de les vivències dels autors en relació a l'època.Una cosa que he notat a faltar durant la lectura d'aquests textos ha estat el tenir els quadres al davant per anar relacionant el que llegia. Si poguessis observar els quadres, la lectura dels textos et complementaria l'observació de la pintura; algunes vegades d'acord amb les teves conclusions, d'altres dissentint de les del crític. Per això també he de dir que hem de fer l'esforç necessari per tenir l'obra de l'Armand a l'abast i repeteixo el que vaig escriure al diari el 2007 amb motiu del cinquantenari de la seva primera exposició en solitari: “cal que Vilanova senti la necessitat i l'obligació de perpetuar la seva memòria. El nom de l'Armand Cardona Torrandell és a una plaça i a la magnífica biblioteca de Sant Joan, però la seva pintura s'ha de fer visible. Cal que la prudència no imposi el silenci i que l'esperit de l'Armand ens assisteixi per a que tots plegats no siguem mesquins sinó <span style="background-color:rgb(0, 0, 0);">magnànims</span> justos i que la seva obra surti a la llum i el seu revulsiu actuï de recordatori i de rebuig permanent de numàncies, de guernikes, d'hirosimes, de vietnams”.</p><br /> <p>Llegiu els textos de l'exposició que ha triat el Xavier Capdet, i si no en teniu prou consulteu el <br /><br /> Francesc Moreno que és e responsable del Fons Cardona de la Biblioteca; demaneu­li més textos, <br /><br /> catàlegs d'exposicions i la bibliografia de tot el que hi ha sobre l'Armand. Visiteu el fons <br /><br /> documental a la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/html/tema/bm/ac/act.html">biblioteca</a> i el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell">web</a> on hi ha força material, una gran part de la seva <br /><br /> obra, entrevistes, treballs biogràfics i dramatúrgics i molts articles. I si voleu saber d'on ha sortit tot aquest devessall creatiu i evocador de tant entusiasme per a aquest irrepetible personatge baàlic brechtià4, podeu consultar el fons bibliogràfic de l'Armand, que la seva família va dipositar en aquesta, la seva, la nostra biblioteca.</p><br /> <p>Els que van escriure sobre ell, que dit sigui de pas, alguns molt pregonament punyents, però molts, sinó tots, prou interessants i per això mateix no he citat cap nom i no pas per allò de no oblidar­me'n cap, sinó per provocar, dins del que és possible, la lectura sense prejudicis sobre els autors dels textos, sigui pel seu reconeixement públic, sigui pels inconvenients de ser conegut, d'incidència local o més general. Me'n faig creus del que m'hagués perdut si hagués fet cap mena de discriminació prèvia.<br /><br /> <br /><br /> Mentre llegiu els textos, no sé si sentireu algun miol, però segur que notareu la presència de <br /><br /> l'Armand que us acompanya en silenci com si fos “quan li arribava la visita d'algun amic estranger o d'algun altre lloc de la península, quan ell vivia a Barcelona i el portava per Ciutat Vella, el Barri <br /><br /> Gòtic o l'Eixample, caminant al seu costat sense dir res, deixant que les pedres i el paisatge urbà <br /><br /> parlessin per si mateixos”.</p><br /> <p>Potser quan hàgiu llegit els textos també us preguntareu perquè es va decidir per la pintura i no per l'escriptura. Us he de confessar que jo me n'he fet una altra de pregunta: Tenint en compte la seva força física, i la seva concepció del món i de la justícia i que “va pintar els horrors que fabriquem els homes” perquè no va ser un revolucionari de lluita armada com ara el Che? Alguns aspectes del seu perfil s'hi acostaven molt al perfil d'un revolucionari així. Llegint el que ell va escriure o va dir i llegint el que van dir els altres d'ell, crec que en sé la resposta. Us repto a que ho esbrineu vosaltres mateixos i també proposo als entesos per a què pensin si aquesta qüestió podria ser considerada com a objecte d'estudi o fins i tot d'una tesi.</p><br /> <p>A partir d'ara, fora de la Biblioteca, i sobretot després de la lectura dels textos, l'Armand també el <br /><br /> podreu “trobar”, el podreu “notar”, quan esteu al Passeig del Carme, a la Rambla, al Circol Catòlic, <br /><br /> ­el reducte de llibertat dels anys 60, que ell en deia­, en algun bar, en alguna barca de pescadors, al <br /><br /> Pòsit i fins i tot pels voltants de la Pasífae, que ben “segur que li agradaria”, segons un altre dels que han escrit sobre ell. Fixeu-­vos­-hi, va amb “una barra de pa sota el braç”, i això si, sempre “llegint un llibre”.</p></div> Exposició de textos a Armand Cardona Torrandell (1957-2005) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Cal tenir en compte l'època en la que <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/obra/rm-cirauqui/index.html">Cardona</a> pinta: el franquisme, amb les conseqüències de la <br /><br /> postguerra i tota l'aridesa intel∙lectual i cultural consegüent, la guerra freda, la guerra de Corea, la <br /><br /> invasió d'Hongria, la revolució cubana, la guerra del Vietnam. El desencís dels progressistes per les lluites fracassades, les crisis ideològiques, el maig francès, la invasió de Txecoslovàquia, la <br /><br /> revolució cultural amb el jazz, el rock, el pop i els hippies, la crisi del petroli, les guerres de la <br /><br /> descolonització i l'Aparheid a l'Àfrica, les dictadures llatinoamericanes, l'aparició de Solidarnosc i <br /><br /> per postres l'aigualida transició espanyola.</p><br /> <p>Anant als textos voldria destacar-­ne la importància no només pel que parlen de l'Armand sinó per <br /><br /> tota la informació que aporten d'aquest moment històric i tot el que trasllueixen de les vivències dels autors en relació a l'època.Una cosa que he notat a faltar durant la lectura d'aquests textos ha estat el tenir els quadres al davant per anar relacionant el que llegia. Si poguessis observar els quadres, la lectura dels textos et complementaria l'observació de la pintura; algunes vegades d'acord amb les teves conclusions, d'altres dissentint de les del crític. Per això també he de dir que hem de fer l'esforç necessari per tenir l'obra de l'Armand a l'abast i repeteixo el que vaig escriure al diari el 2007 amb motiu del cinquantenari de la seva primera exposició en solitari: “cal que Vilanova senti la necessitat i l'obligació de perpetuar la seva memòria. El nom de l'Armand Cardona Torrandell és a una plaça i a la magnífica biblioteca de Sant Joan, però la seva pintura s'ha de fer visible. Cal que la prudència no imposi el silenci i que l'esperit de l'Armand ens assisteixi per a que tots plegats no siguem mesquins sinó <span style="background-color:rgb(0, 0, 0);">magnànims</span> justos i que la seva obra surti a la llum i el seu revulsiu actuï de recordatori i de rebuig permanent de numàncies, de guernikes, d'hirosimes, de vietnams”.</p><br /> <p>Llegiu els textos de l'exposició que ha triat el Xavier Capdet, i si no en teniu prou consulteu el <br /><br /> Francesc Moreno que és e responsable del Fons Cardona de la Biblioteca; demaneu­li més textos, <br /><br /> catàlegs d'exposicions i la bibliografia de tot el que hi ha sobre l'Armand. Visiteu el fons <br /><br /> documental a la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/html/tema/bm/ac/act.html">biblioteca</a> i el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell">web</a> on hi ha força material, una gran part de la seva <br /><br /> obra, entrevistes, treballs biogràfics i dramatúrgics i molts articles. I si voleu saber d'on ha sortit tot aquest devessall creatiu i evocador de tant entusiasme per a aquest irrepetible personatge baàlic brechtià4, podeu consultar el fons bibliogràfic de l'Armand, que la seva família va dipositar en aquesta, la seva, la nostra biblioteca.</p><br /> <p>Els que van escriure sobre ell, que dit sigui de pas, alguns molt pregonament punyents, però molts, sinó tots, prou interessants i per això mateix no he citat cap nom i no pas per allò de no oblidar­me'n cap, sinó per provocar, dins del que és possible, la lectura sense prejudicis sobre els autors dels textos, sigui pel seu reconeixement públic, sigui pels inconvenients de ser conegut, d'incidència local o més general. Me'n faig creus del que m'hagués perdut si hagués fet cap mena de discriminació prèvia.<br /><br /> <br /><br /> Mentre llegiu els textos, no sé si sentireu algun miol, però segur que notareu la presència de <br /><br /> l'Armand que us acompanya en silenci com si fos “quan li arribava la visita d'algun amic estranger o d'algun altre lloc de la península, quan ell vivia a Barcelona i el portava per Ciutat Vella, el Barri <br /><br /> Gòtic o l'Eixample, caminant al seu costat sense dir res, deixant que les pedres i el paisatge urbà <br /><br /> parlessin per si mateixos”.</p><br /> <p>Potser quan hàgiu llegit els textos també us preguntareu perquè es va decidir per la pintura i no per l'escriptura. Us he de confessar que jo me n'he fet una altra de pregunta: Tenint en compte la seva força física, i la seva concepció del món i de la justícia i que “va pintar els horrors que fabriquem els homes” perquè no va ser un revolucionari de lluita armada com ara el Che? Alguns aspectes del seu perfil s'hi acostaven molt al perfil d'un revolucionari així. Llegint el que ell va escriure o va dir i llegint el que van dir els altres d'ell, crec que en sé la resposta. Us repto a que ho esbrineu vosaltres mateixos i també proposo als entesos per a què pensin si aquesta qüestió podria ser considerada com a objecte d'estudi o fins i tot d'una tesi.</p><br /> <p>A partir d'ara, fora de la Biblioteca, i sobretot després de la lectura dels textos, l'Armand també el <br /><br /> podreu “trobar”, el podreu “notar”, quan esteu al Passeig del Carme, a la Rambla, al Circol Catòlic, <br /><br /> ­el reducte de llibertat dels anys 60, que ell en deia­, en algun bar, en alguna barca de pescadors, al <br /><br /> Pòsit i fins i tot pels voltants de la Pasífae, que ben “segur que li agradaria”, segons un altre dels que han escrit sobre ell. Fixeu-­vos­-hi, va amb “una barra de pa sota el braç”, i això si, sempre “llegint un llibre”.</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/150204 tag:ipernity.com,2009-05-10,post-150204 Sun, 10 May 2009 18:59:39 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>El passat 28 d'abril 2009, ha estat creada la subcomisió<span><span style="font-size:medium;"> parlamentà</span></span><span style="font-size:medium;"><span>ria per a la <strong><em>Renda bàsica</em></strong> al parlament espanyol. A l'adreça <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/subcom.pdf">http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/subcom.pdf</a> es pot descarregar l'esborrany de la transcripció del debat parlamentari pel que s'aproba la creació de la subcomissió.</span></span></p><br /> <p>La Xarxa per a la <em>Renda bàsica</em> ha publical el<strong><em> MANIFEST: una renda bàsica en la situació actual de crisi econòmica</em></strong> que es pot descarregar a l'adreça <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/manifestcatala.pdf">http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/manifestcatala.pdf</a></p><br /> <p><span style="font-size:medium;"><span><br /> <p>La <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/lallibertatcomanodominacio.doc"><em>Renda bàsica</em></a>, segons Daniel Raventòs, és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui. L’ideari <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.alcoberro.info/V1/republica2.htm">normatiu republicà</a> que gira al voltant de l’afirmació de la llibertat com a no-dominació, entesa aquesta com la que gaudeix una persona quan viu en presència d’altres persones i, en virtut d’un determinat disseny social i institucional, cap d’elles compta amb la possibilitat d’interferir de forma arbitrària en les decisions que la primera pugui prendre. És per això que el <em>Republicanisme</em> afavoreix tots aquells mecanismes institucionals que poden dotar la ciutadania de seguretat material i econòmica, una seguretat que faci reals les llibertats formals i que permeti els individus resistir i superar aquelles situacions de dominació. La <em>Renda bàsica</em> és un instrument molt valuós pels esmentats objectius republicans. Perquè una condició de plenitud ciutadana és la garantia universal i incondicionada del dret a l’existència que estableix la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://geocities.com/jinglada/xerrada-rb.html"><em>Renda bàsica</em></a>.</p><br /> <p>Un esquema sobre la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.pelcanvi.org/docs/gral/20081002_rb_esquema.pdf"><em>Renda bàsica</em></a>, una entrevista al teòric del <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.alcoberro.info/v1/pettit.htm"><em>Republicanisme</em></a> i un <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.fundaciocampalans.com/veure_noticia.asp?Noti=339">exàmen aprobat</a> poden servir per il·lustrar el tema.</p><br /> </span></span></p></div> La Renda bàsica i la crisi. <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>El passat 28 d'abril 2009, ha estat creada la subcomisió<span><span style="font-size:medium;"> parlamentà</span></span><span style="font-size:medium;"><span>ria per a la <strong><em>Renda bàsica</em></strong> al parlament espanyol. A l'adreça <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/subcom.pdf">http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/subcom.pdf</a> es pot descarregar l'esborrany de la transcripció del debat parlamentari pel que s'aproba la creació de la subcomissió.</span></span></p><br /> <p>La Xarxa per a la <em>Renda bàsica</em> ha publical el<strong><em> MANIFEST: una renda bàsica en la situació actual de crisi econòmica</em></strong> que es pot descarregar a l'adreça <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/manifestcatala.pdf">http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/manifestcatala.pdf</a></p><br /> <p><span style="font-size:medium;"><span><br /> <p>La <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.nodo50.org/redrentabasica/descargas/lallibertatcomanodominacio.doc"><em>Renda bàsica</em></a>, segons Daniel Raventòs, és un ingrés pagat per l’Estat a cada membre de ple dret de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui. L’ideari <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.alcoberro.info/V1/republica2.htm">normatiu republicà</a> que gira al voltant de l’afirmació de la llibertat com a no-dominació, entesa aquesta com la que gaudeix una persona quan viu en presència d’altres persones i, en virtut d’un determinat disseny social i institucional, cap d’elles compta amb la possibilitat d’interferir de forma arbitrària en les decisions que la primera pugui prendre. És per això que el <em>Republicanisme</em> afavoreix tots aquells mecanismes institucionals que poden dotar la ciutadania de seguretat material i econòmica, una seguretat que faci reals les llibertats formals i que permeti els individus resistir i superar aquelles situacions de dominació. La <em>Renda bàsica</em> és un instrument molt valuós pels esmentats objectius republicans. Perquè una condició de plenitud ciutadana és la garantia universal i incondicionada del dret a l’existència que estableix la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://geocities.com/jinglada/xerrada-rb.html"><em>Renda bàsica</em></a>.</p><br /> <p>Un esquema sobre la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.pelcanvi.org/docs/gral/20081002_rb_esquema.pdf"><em>Renda bàsica</em></a>, una entrevista al teòric del <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.alcoberro.info/v1/pettit.htm"><em>Republicanisme</em></a> i un <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.fundaciocampalans.com/veure_noticia.asp?Noti=339">exàmen aprobat</a> poden servir per il·lustrar el tema.</p><br /> </span></span></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/145472 tag:ipernity.com,2009-04-23,post-145472 Thu, 23 Apr 2009 17:38:20 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Acabo de rebre un missatge de la Neus Benavent sobre els <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=83997">pirates de Somàlia</a>.</p><br /> <p>Al mateix temps estic escrivint coses sobre l'<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell">Armand Cardona Torrandell</a> per a una presentació de textos sobre ell i la seva obra, que es farà a la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/xb/armand_cardona.html">Biblioteca Cardona Torrandell</a> el 8 de maig de 2009.</p><br /> <p>Els pirates de Somàlia, Alexandre Magne i el pirata que guardava el mar i el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.antorcha.org/liter/brecht.htm">personatge baàlic</a> <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://blog.escolium.net/archives/268">brechtià </a>que el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/comissio/viatge.html">Josep Maria Carandell veia en l'Armand Cardona</a> m'ha omplert aquest dia de sant Jordi 2009.</p></div> Els pirates de Somàlia <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Acabo de rebre un missatge de la Neus Benavent sobre els <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.rebelion.org/noticia.php?id=83997">pirates de Somàlia</a>.</p><br /> <p>Al mateix temps estic escrivint coses sobre l'<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell">Armand Cardona Torrandell</a> per a una presentació de textos sobre ell i la seva obra, que es farà a la <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.vilanova.cat/html/tema/cultura/xb/armand_cardona.html">Biblioteca Cardona Torrandell</a> el 8 de maig de 2009.</p><br /> <p>Els pirates de Somàlia, Alexandre Magne i el pirata que guardava el mar i el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.antorcha.org/liter/brecht.htm">personatge baàlic</a> <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://blog.escolium.net/archives/268">brechtià </a>que el <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://entitats.vilanova.cat/cardonatorrandell/comissio/viatge.html">Josep Maria Carandell veia en l'Armand Cardona</a> m'ha omplert aquest dia de sant Jordi 2009.</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/136695 tag:ipernity.com,2009-03-16,post-136695 Mon, 16 Mar 2009 20:26:19 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>El món, malgrat la crisi, seguirà, més o menys, com sempre. Per tant és millor decidir com hi vols estar: inserit/inserida o immers/immersa.</p><br /> <p>El desig d'extreure un significat únic d'un somni, una obra d'art o un relat de la vida, és profundament prometeic.</p><br /> <p>-------------------------------------------------------------</p><br /> <p>Prometeic?</p><br /> <p>Prometeu seria un tità, fill de <a title="Gea" target="_blank" rel="nofollow" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gea">Gea</a> i seria, per tant, una divinitat d'una generació anterior a la de Zeus. La perspectiva d'Èsquil és favorable a Prometeu, considerat un benefactor de l'humanitat que la defensa de la tirania de Zeus</p><br /> <p>Representa l'encarnació de l'esperit d'iniciativa dels homes i llur tendència a desconfiar de les forces divines</p><br /> <p>El mite de Prometeu va seduir particularment els escriptors <a title="Romanticisme" target="_blank" rel="nofollow" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme">romàntics</a>, que van veure en ell una encarnació del rebel que és capaç de desafiar fins i tot el poder absolut de Déu.</p><br /> <p>------------------------------------------------------------------</p><br /> <p>Quan vols descobrir el mapa mental de linterlocutor has de fer un exercici d'higiene mental, eliminant qualsevol prejudici, interpretació o imaginació del seu mapa. És imprescindible partir d'un mapa en blanc.</p><br /> <p>La política és l'art d'impedir a les persones que s'ocupin dels problemes que els afecten.</p><br /> <p>Si s'ha de tirar endavant caldria considerar que el que ha passat és un resultat dolent, i no un fracàs, que ens ha de servir de retroalimentació (feedback.</p><br /> <p>Aprendre, desaprendre i reaprendre.</p><br /> <p>Quantes menys raon donis a favor del teu punt de vista, millor, perquè una cadena és només tant forta com la seva baula més dèbil: "Aquest és el seu únic argument? SI. Això és tot? SI."</p><br /> <p>El narcicista s'estima en allò que li agrada d'ell, però li manca descobrir l'altre "jo", el que no li agrada, i també estimar-lo.</p><br /> <p>Quan t'elogien cal imaginació per a acceptar els elogis!</p><br /> <p>Mesoteràpia? La mesoteràpia consisteix en administrar dosis molt baixes per via intradèrmica d'un determinat medicament fabricat específicament per aquest tractament, podent ser Homeopàtic o Al·lopàtic.<br /><br /> Produeix una acció pel propi medicament, un efecte d'estimulació física depenent de les picadures de l'agulla sobre la pel.<br /><br /> La mesoteràpia és recomanable per tractar la cel·lulitis, flaccidesa, reafirmació i tractaments facials.</p><br /> <p>Generalitzacions: Mostres a la cerca d'Universos.</p><br /> <br /><br /> <br /> <p>As mad as a hatter</p><br /> <p>Re-cor-dar:</p><br /> <p>re=repetició</p><br /> <p>cor=organ</p><br /> <p>dar=donar</p></div> Pensaments, anotacions, etc. <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>El món, malgrat la crisi, seguirà, més o menys, com sempre. Per tant és millor decidir com hi vols estar: inserit/inserida o immers/immersa.</p><br /> <p>El desig d'extreure un significat únic d'un somni, una obra d'art o un relat de la vida, és profundament prometeic.</p><br /> <p>-------------------------------------------------------------</p><br /> <p>Prometeic?</p><br /> <p>Prometeu seria un tità, fill de <a title="Gea" target="_blank" rel="nofollow" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Gea">Gea</a> i seria, per tant, una divinitat d'una generació anterior a la de Zeus. La perspectiva d'Èsquil és favorable a Prometeu, considerat un benefactor de l'humanitat que la defensa de la tirania de Zeus</p><br /> <p>Representa l'encarnació de l'esperit d'iniciativa dels homes i llur tendència a desconfiar de les forces divines</p><br /> <p>El mite de Prometeu va seduir particularment els escriptors <a title="Romanticisme" target="_blank" rel="nofollow" href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Romanticisme">romàntics</a>, que van veure en ell una encarnació del rebel que és capaç de desafiar fins i tot el poder absolut de Déu.</p><br /> <p>------------------------------------------------------------------</p><br /> <p>Quan vols descobrir el mapa mental de linterlocutor has de fer un exercici d'higiene mental, eliminant qualsevol prejudici, interpretació o imaginació del seu mapa. És imprescindible partir d'un mapa en blanc.</p><br /> <p>La política és l'art d'impedir a les persones que s'ocupin dels problemes que els afecten.</p><br /> <p>Si s'ha de tirar endavant caldria considerar que el que ha passat és un resultat dolent, i no un fracàs, que ens ha de servir de retroalimentació (feedback.</p><br /> <p>Aprendre, desaprendre i reaprendre.</p><br /> <p>Quantes menys raon donis a favor del teu punt de vista, millor, perquè una cadena és només tant forta com la seva baula més dèbil: "Aquest és el seu únic argument? SI. Això és tot? SI."</p><br /> <p>El narcicista s'estima en allò que li agrada d'ell, però li manca descobrir l'altre "jo", el que no li agrada, i també estimar-lo.</p><br /> <p>Quan t'elogien cal imaginació per a acceptar els elogis!</p><br /> <p>Mesoteràpia? La mesoteràpia consisteix en administrar dosis molt baixes per via intradèrmica d'un determinat medicament fabricat específicament per aquest tractament, podent ser Homeopàtic o Al·lopàtic.<br /><br /> Produeix una acció pel propi medicament, un efecte d'estimulació física depenent de les picadures de l'agulla sobre la pel.<br /><br /> La mesoteràpia és recomanable per tractar la cel·lulitis, flaccidesa, reafirmació i tractaments facials.</p><br /> <p>Generalitzacions: Mostres a la cerca d'Universos.</p><br /> <br /><br /> <br /> <p>As mad as a hatter</p><br /> <p>Re-cor-dar:</p><br /> <p>re=repetició</p><br /> <p>cor=organ</p><br /> <p>dar=donar</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/116605 tag:ipernity.com,2008-12-22,post-116605 Mon, 22 Dec 2008 15:30:30 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Ahir vaig enviar un missatge de bons desitjos amb motiu del solstici d'hivern als membres de la meva xarxa esperantista adjuntant l'enllaç d'un assaig que va escriure una esperantista vietnamita, Alta, que em va arribar al cor. L'he traduït al Grup d'Esperanto de Vilanova: <a href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/20767">www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/20767</a></p></div> Solstici d'hivern <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Ahir vaig enviar un missatge de bons desitjos amb motiu del solstici d'hivern als membres de la meva xarxa esperantista adjuntant l'enllaç d'un assaig que va escriure una esperantista vietnamita, Alta, que em va arribar al cor. L'he traduït al Grup d'Esperanto de Vilanova: <a href="http://www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/20767">www.ipernity.com/group/vilanova.esperanto/discuss/20767</a></p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/114588 tag:ipernity.com,2008-12-14,post-114588 Sun, 14 Dec 2008 18:35:43 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>L'Albert Tubau al <a href="http://www.ipernity.com/doc/joan-inglada-roig/3642953/sizes/o">Diari de Vilanova del 12 de desembre 2008</a> (a partir de gener-2009 vegeu l'hemeroteca a <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.diaridevilanova.cat/">www.diaridevilanova.cat</a>) escriu un article amb aquest títol, que fa temps jo també volia escriure, concretament a partir de la publicació del llibre "<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://omnibusdelamort.blogspot.com/"><strong>L'òmnibus de la mort:parada Falset</strong></a>" de Toni Orensanz del que en va parlar la Tersa Costa-Gramunt fa setmanes. No cal dir que l'Albert ho explica molt millor del jo hagués pogut intentar. Concentra en dues columnes tot el que jo hagués volgut dir i que no hagués estat capaç de reduir a menys de dues pàgines.</p><br /> <p>Explica clarament que els intransigents contra tota reforma les han boicotejat sistemàticament les darreres dècades i les reformes del Govern de la República, del 1931 al 1933, i principalment a Catalunya, van ser punteres a Europa. Del 1934 al 1936 els antidemòcrates van aconseguir debilitar el sistema culminant amb el cop d'estat. On els revoltats contra la legitimitat van ser vençuts, els revolucionaris d'extrema esquerra van veure l'oportunitat d'iniciar la revolució i en el seu nom van crear els comités de defensa antifeixista que ocuparen els llocs de govern als ajuntament i a la Generalitat, desbancant els respectius governs legítims. Durant dos mesos i mig els elements més extremistes dels grups revolucionaris van implantar un règim de terror brutal. Mentrestant els dirigents republicans van anar recuperant la seva posició i a mitjans octubre del 1936 es van acabar aquells malsons.</p><br /> <p>Així que hi ha una frase que crec que necessita ser ampliada. On diu "Després del 18 de juliol, uns i altres varen cometre tota mena de barbaritats." s'hauria d'afegir "uns durant dos mesos i mig i els rebels durant 40 anys."</p><br /> <br /><br /></div> Qui ens vol amagar la història? <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>L'Albert Tubau al <a href="http://www.ipernity.com/doc/joan-inglada-roig/3642953/sizes/o">Diari de Vilanova del 12 de desembre 2008</a> (a partir de gener-2009 vegeu l'hemeroteca a <a target="_blank" rel="nofollow" href="http://www.diaridevilanova.cat/">www.diaridevilanova.cat</a>) escriu un article amb aquest títol, que fa temps jo també volia escriure, concretament a partir de la publicació del llibre "<a target="_blank" rel="nofollow" href="http://omnibusdelamort.blogspot.com/"><strong>L'òmnibus de la mort:parada Falset</strong></a>" de Toni Orensanz del que en va parlar la Tersa Costa-Gramunt fa setmanes. No cal dir que l'Albert ho explica molt millor del jo hagués pogut intentar. Concentra en dues columnes tot el que jo hagués volgut dir i que no hagués estat capaç de reduir a menys de dues pàgines.</p><br /> <p>Explica clarament que els intransigents contra tota reforma les han boicotejat sistemàticament les darreres dècades i les reformes del Govern de la República, del 1931 al 1933, i principalment a Catalunya, van ser punteres a Europa. Del 1934 al 1936 els antidemòcrates van aconseguir debilitar el sistema culminant amb el cop d'estat. On els revoltats contra la legitimitat van ser vençuts, els revolucionaris d'extrema esquerra van veure l'oportunitat d'iniciar la revolució i en el seu nom van crear els comités de defensa antifeixista que ocuparen els llocs de govern als ajuntament i a la Generalitat, desbancant els respectius governs legítims. Durant dos mesos i mig els elements més extremistes dels grups revolucionaris van implantar un règim de terror brutal. Mentrestant els dirigents republicans van anar recuperant la seva posició i a mitjans octubre del 1936 es van acabar aquells malsons.</p><br /> <p>Així que hi ha una frase que crec que necessita ser ampliada. On diu "Després del 18 de juliol, uns i altres varen cometre tota mena de barbaritats." s'hauria d'afegir "uns durant dos mesos i mig i els rebels durant 40 anys."</p><br /> <br /><br /></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/114130 tag:ipernity.com,2008-12-12,post-114130 Fri, 12 Dec 2008 16:44:39 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>a l'esquerra, els records</p><br /> <p>cap a la dreta, propostes d'innovació basades en l'evidència</p><br /> <p>mirant al terra o cap endins la despossessió de la majoria</p><br /> <p>al devant la pastanaga del progrès</p></div> imaginacions espacials <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>a l'esquerra, els records</p><br /> <p>cap a la dreta, propostes d'innovació basades en l'evidència</p><br /> <p>mirant al terra o cap endins la despossessió de la majoria</p><br /> <p>al devant la pastanaga del progrès</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/114673 tag:ipernity.com,2008-12-09,post-114673 Tue, 09 Dec 2008 23:54:25 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Fa 10.000 anys hi va haver una revolució: el Neolític, la pedra nova, el sedentarisme, l'agricultura, la ramaderia, el declivi de la cacera com a mode de supervivència, l'inici de la desaparició dels boscos: la Cultura.</p><br /> <p>La desaparició de l'Amazònia, l'últim bosc de grans dimensions, serà el final de l'era? Si s'acaba aquesta era s'acabarà el món? El neonomadisme actual, cap on va?</p></div> Final del Neolític? La fi de la Cultura? <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><p>Fa 10.000 anys hi va haver una revolució: el Neolític, la pedra nova, el sedentarisme, l'agricultura, la ramaderia, el declivi de la cacera com a mode de supervivència, l'inici de la desaparició dels boscos: la Cultura.</p><br /> <p>La desaparició de l'Amazònia, l'últim bosc de grans dimensions, serà el final de l'era? Si s'acaba aquesta era s'acabarà el món? El neonomadisme actual, cap on va?</p></div> Joan Inglada d'Àger http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig/87817 tag:ipernity.com,2008-07-01,post-87817 Tue, 01 Jul 2008 23:06:00 +0000 nobody@ipernity.com (Joan Inglada d'Àger) <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><div>La dèria de la salvaguarda de la diversitat cultural m'ha portat a considerar si a part de sentir-me català em sento alguna cosa més. Durant els últims 30 anys m'he sentit català i prou. D'uns anys ençà vaig començar a defensar la identitat europea, d'una Unió Europea que creix per voluntat dels països membres que s'hi van adherint voluntàriament i no per la força de les armes, com s'han fet tradicionalment totes les expansions. Recentment em comença a fer gràcia el fet de fer-me federalista espanyol perquè tinc amics espanyols que creuen en la diversitat i em sento solidari amb aquesta Espanya defensora de la diversitat real on totes les cultures no tan sols serien protegides sinó volgudes i estimades i apreciades i on seria un valor de prestigi conèixer-les i ja que conec prou bé el castellà crec que puc fer alguna cosa positiva per contrarestar els nacionalistes espanyols integristes que tots els súbdits del Regne d'Espanya fa tan de temps que estem patint.</div></div> Salvaguardar la diversitat cultural <p class="who"><a href="http://www.ipernity.com/home/joan-inglada-roig">Joan Inglada d'Àger</a> has added a post:</p><div class="description"><div>La dèria de la salvaguarda de la diversitat cultural m'ha portat a considerar si a part de sentir-me català em sento alguna cosa més. Durant els últims 30 anys m'he sentit català i prou. D'uns anys ençà vaig començar a defensar la identitat europea, d'una Unió Europea que creix per voluntat dels països membres que s'hi van adherint voluntàriament i no per la força de les armes, com s'han fet tradicionalment totes les expansions. Recentment em comença a fer gràcia el fet de fer-me federalista espanyol perquè tinc amics espanyols que creuen en la diversitat i em sento solidari amb aquesta Espanya defensora de la diversitat real on totes les cultures no tan sols serien protegides sinó volgudes i estimades i apreciades i on seria un valor de prestigi conèixer-les i ja que conec prou bé el castellà crec que puc fer alguna cosa positiva per contrarestar els nacionalistes espanyols integristes que tots els súbdits del Regne d'Espanya fa tan de temps que estem patint.</div></div> Joan Inglada d'Àger